Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

7. apr. 2017







Estimats lectors i lectores!!

Molts de vosaltres ja sabeu que tenim una biblioteca de llibres infantils en català, que ha estat oberta des de l’any 2014. I si no ho sabeu, us ho expliquem ara.

Hi tenim llibres, còmics, CDs i material audiovisual. Tot són aportacions de famílies vinculades a les classes de català. A més, hi ha 36 llibres que CatalansDK va subvencionar en el seu moment i que l’Elisenda va comprar la primavera passada a la llibreria Pebra Negra del Clot. Hi ha llibres per totes les edats.

Al principi la biblioteca la teníem al bar Monellies, aquí al costat, però vam veure que el fet que els llibres estiguessin a l’abast de tothom no era una bona idea, i vam optar, just fa un any, per traslladar-la a un altre cafè. Aquest espai ara ja no el podem fer servir més, però a banda d’això, cap dels formats que hem provat fins ara (format self-service i format pop up) no han tingut gaire èxit. La veritat és que fins ara la biblioteca no s’ha estat fent servir tant com nosaltres voldríem.

És per això que fem un nou intent. I si aquest no funciona, conclourem que no hi ha interès i tancarem la paradeta. Tornarem els llibres a la gent, i avall.

Ara us explicarem com funcionarà la biblioteca a partir d’ara i fins l’estiu. A l’estiu farem una avaluació, i si valorem que funciona bé, doncs aquesta serà la dinàmica després de l’estiu, durant el curs vinent.


COM FUNCIONA LA BIBLIOTECA

Els principals responsables de la biblioteca –els bibliotecaris-  són l’Elisenda Juanola i l’Iñaki Manrubia, i els contacteu al mail labibliotecacph@gmail.com.

Cada setmana (si no hi ha imprevistos!!!!) els bibliotecaris, de 17:00 a 18:00, seran a la zona de jocs al pis de baix amb una selecció de llibres per cada grup: pel grup de petits, el de mitjans i el de grans!!!!!Podreu, durant aquesta hora, agafar llibres de préstec i retornar-ne, i l’Elisenda i l’Iñaki s’encarregaran d’ajudar-vos a fer el préstec i el retorn.

ARA. FEU ATENCIÓ:

ALTA: És imprescindible, per poder ser lector/a d’aquesta biblioteca,
enviar 50kr al 42986392 (Elisenda Juanola) per mobilepay - o pagar-les en metàl·lic.

Aquests diners els recollim per cobrir despeses de gestió i manteniment. En el mateix Mobile Pay, a l’espai de SKRIV BESKED TIL MODTAGER, poseu QUOTA LECTOR/A + NOM DEL NEN/A. Ex: QUOTA LECTORA CARLA MORTENSEN

PRÉSTEC i RETORN: Cada divendres de 17 a 18. En principi, es poden agafar de préstec un/dos llibres cada vegada.  Quan es fa el préstec/retorn, s’ha de presentar EL CARNET!!!!! –important pels nens. Els llibres ES PODEN TENIR A CASA UN MÀXIM DE 2 SETMANES. Si no veniu a classe el dia que us toca retornar, heu d’escriure a labibliotecacph@gmail.com i avisar. Si no es retornen llibres, no se’n poden agafar més de préstec. 
**per cert, alguns de vosaltres encara heu de retornar llibres!!

APORTACIONS: convidem a tots els usuaris a fer una mínima aportació de llibres si no s’ha fet ja (2 o 3 com a mínim i no hi ha màxim). Els llibres aportats es poden retirar en qualsevol moment i canviar per d’altres llibres. IMPORTANT!: quan feu una aportació, CAL que poseu nom i cognom als llibres. Si veniu amb molts llibres de cop, porteu una llista.


CALENDARI: L’últim dia que es poden agafar llibres aquest curs és el 9 de juny, perquè el dia 16 s’han de retornar tots. A l’estiu la biblioteca tanca.








Diumenge 2 d'abril: amb el grup de grans anem a veure una exposició a DAC (Dansk Arkitektur Center), el centre d'arquitectura danès, i participem en un workshop on d'entrada ens expliquen coses sobre reciclatge i després disposem de deixalles de tota mena per construir una làmpara cada un.

4. apr. 2017


Anem explicant el Pinotxo.

Fa un parell de divendres explicavem el capítol en el que el Pinotxo es deixa enredar per un gat i una guineu, que li fan creure una colla de tonteries per prendre-li les cinc monedes d'or que té i que vol fer servir per comprar una nova casaca al pare i un nou abecedari.

La guineu i el gat li parlen del camp dels miracles, i li fan creure que si hi plantes monedes d'or i les regues amb dos càntirs d'aigua de la font, l'endemà hi tens un arbre carregat de monedes. I ell s'ho creu.
Amb el grup de petits -amb qui havíem parlat d'arbres i visionat arbres dibuixats/pintats per diferents pintors, vam fer troncs de paper d'embalar. I amb el grup de mitjants els vam acabar de fer créixer. Amb l'ajuda de'n Cayu i els tres colors primaris.





















Les últimes setmanes he estat reflexionant sobre un fenòmen curiós que es dóna entre els alumnes més petits que venen a les meves classes: a més d’un li passa que senzillament no pot suportar que els pares els diguin que ”anem a classe de català”. I no és que no els agradin les classes –precisament aquests mateixos alumnes a vegades ploren i es desesperen per anar-hi –m’expliquen. Però només hi volen anar si els pares anomenen les classes sense utilitzar la paraula ”català”. Les expressions que més funcionen són ”anem a música” i ”anem a veure la Mireia”.

Penso que és una sortida prou intel.ligent. De fet, el que fan aquests nens és negar-se absolutament a fer del català una “llengua”, una cosa aliena que ”s’ha d’a-prendre”, una cosa ”que s’aprèn a classe”.

Quan jo estudiava Teoria Literària i Literatura Comparada a la facultat de Bellaterra llegíem Orientalism d’Edward Said, inspirat en la teoria de Foucault, que analitza el discurs occidental sobre l’Orient. Said parla de com s’ha construit aquesta determinada manera d’entendre i representar l’Orient i com aquesta concepció i representació –que es fa a través de paraules- és un exercici de poder, una manera de desplegar autoritat sobre l’Orient. El text d’Edward Said és molt complex, però un dels aspectes més importants és que revela de manera crítica un mecanisme que ha utilitzat el colonialisme per crear ”l’altre” a partir d’un discurs de ”percepció de l’altre” i per d’aquesta manera poder establir un centre des del qual es pot percebre, anomenar i exercir poder.

Què té a veure Edward Said amb aquests meus alumnes de tres-quatre anys que no volen anar ”a classe de català”?

El gest d’aquests nens i nenes –que no passa per la reflexió ni ha sorgit del seu coneixament profund sobre la teoria del discurs de Foucault i el post-colonialisme- és una manera de resistir-se a aquest mecanisme que fa del català una llengua- fent així del danès una no-llengua en el sentit que es dóna per suposada.

Perquè quan diem ”anem a classe de català” el que passa és que el danès es fa invisible com a llengua, perquè representa la normalitat, el centre, i de cop el català és UNA llengua,  un fenòmen divergent, diferent, altre.

Igual que els diferents i els altres segons el discurs occidental són els “de color”, els homosexuals, els musulmans etc. i mai els blancs, els heterosexuals o els cristians. El color dels blancs, la sexualitat dels heterosexuals o la religió dels cristians són invisibles.

En definitiva, l’expressió ”anem a català” no els agrada –m’imagino jo- perquè construeix una anormalitat, un espai no conquerit, una diferència respecte la norma.
I això no els interessa gens. Ells no volen parlar “una altra llengua”. Ells volen parlar i prou.


En fi. Que si voleu venir ”a classe de català” sereu molt benvinguts. Però si els vostres fills es resisteixen a venir ”a català” i us demanen amb llàgrimes als ulls de venir ”a veure la Mireia”, aplaudiu-los i busqueu un nom nou.

6. mar. 2017

Diumenge 5 de març vam fer una classe de català nedada. Una classe de natació en català. A la piscina de l'Institut for Idræt de la ciutat. Tothom -jo inclosa- va sortir molt content.

Aquí abans d'entrar.



D'entrada, vam recordar uns quants verbs, noms i adjectius relacionats amb el context. En Lluís ens havia escrit unes quantes paraules a una pissarra que teníem al costat de la piscina: surar, capbussar-se, agafar i treure aire, braçada, fons, superfície, sec, moll i moltes d'altres. Les vam llegir i comentar.



I després, a l'aigua!
                  
              


Exercicis de respiració







no tinc fotos de tot, perquè jo també nedava... us penjo un parell de fotos més del partit de waterpolo, els salts de trampolí i la lectura i dictat finals, després de la dutxa i la sauna.
















Així és com aprenen el català els nens a Catalunya.....nedant, menjant, dormint, barallant-se, pujant muntanyes, baixant-les, aburrint-se, mirant, pensant, comptant...en català.